5. Processos i mètodes de disseny

5.6. Mètodes de disseny

«Design methods are like toothbrushes. Everyone uses them, but no one likes to use someone else’s.»

Com hem anat veient, hi ha diferents models de procés de disseny i molts comparteixen filosofia, etapes o objectius. El disseny, com també hem vist, cada cop s’ocupa de més coses i el dissenyador s’enfronta a projectes que sovint tenen un gran alt de complexitat ja sigui amb relació a persones, materials, serveis o tecnologies. En aquest context els processos de disseny proporcionen un marc de treball adequat, tot i que és necessari disposar d’eines específiques de disseny que permetin fer front als diferents reptes dels projectes i al gran nombre d’elements que hi intervenen: treballar en equip, involucrar als usuaris, recollir dades, sintetitzar informació, generar solucions, avaluar, validar idees, etc. Aquestes eines són els anomenats mètodes de disseny o també tècniques de disseny.

Els mètodes de disseny són elements essencials del procés de disseny i al mateix temps una necessitat. Nigel Cros considera que un mètode de disseny és qualsevol manera específica de treballar en el context del disseny. Així, el mètode de disseny més antic i utilitzat més sovint és molt probablement el dibuix. Recordem que en aquest quadern, quan parlàvem de la definició del disseny, ja apareixia el dibuix com un tret important. Els mètodes de disseny poden ser procediments, tècniques o qualsevol element que ens ajudi a dissenyar i que constitueixen el conjunt d’activitats que el dissenyador porta a terme en el context d’un projecte de disseny. Així, en un projecte es combina el procés de disseny i els mètodes; la planificació de les etapes per seguir i dels mètodes per portar a terme rep el nom de projectar.

L’origen dels mètodes i tècniques de disseny són diversos. Hi ha mètodes que s’han adaptat d’altres disciplines, principalment de les ciències socials. Altres tenen el seu origen en el disseny i s’han definit ja sigui a partir de procediments racionals o ja sigui de procediments que s’utilitzaven de manera informal amb èxit i s’han sistematitzat i procedimentalitzat. Això fa que cada mètode de disseny serveixi per diferents propòsits i tingui un sentit o un altre en funció dels objectius, de la fase del procés de disseny i del projecte concret.

Els mètodes de disseny intenten aportar ordre, establir procediments i incorporar racionalitat al procés de disseny. Hi ha professionals del disseny que troben que alguns dels mètodes són excessivament formals o sistemàtics per ser útils i, d’altres, que simplement s’anomenen de manera diferent de tècniques que ja s’utilitzaven o a activitats que ja es realitzaven. Tot i això, els mètodes de disseny ens ajuden a assegurar que en un projecte arribem al millor producte possible.

Un aspecte dels mètodes de disseny és que ens ajuden a explicitar el que pensem quan dissenyem. Molts mètodes requereixen detallar idees per escrit, fer diagrames, classificar la informació o dibuixar propostes. Això és d’especial importància en projectes amb problemes complexos i és fonamental en projectes complexos que incorporen usuaris. Un altre avantatge de posar en paper el que tenim al cap és que ens allibera el pensament i podem utilitzar-lo de manera més lliure i ser més intuïtius i creatius. En aquest sentit, Nigel Cross ens fa veure que els mètodes de disseny no només no limiten la creativitat, imaginació i la intuïció sinó que els complementen i potencien. Els mètodes de disseny ens poden ajudar a arribar a solucions més innovadores que els procediments més informals i implícits. Tot i que hi ha mètodes específics per impulsar el pensament creatiu i la generació d’idees, molts dels mètodes actuals combinen racionalitat i creativitat.

Entendre i portar a terme els mètodes de disseny constitueix una bona pràctica per a estudiants de disseny i dissenyadors novells per tal d’adquirir les competències i habilitats de la professió. Serà més endavant quan, després de molta pràctica i experiència amb els mètodes, alguns d’ells «desapareguin», és a dir, que s’incorporin de manera implícita en el procés de treball, de la mateixa manera que un cop aprenem a anar en bicicleta incorporem la seva mecànica i cada vegada que anem en bicicleta no ens cal pensar de manera sistemàtica com ho hem de fer, simplement pedalem i ens movem. Cal tenir en compte que hi ha mètodes que pel seu caràcter més sistemàtic o procedimental caldrà portar-los a terme explícitament. El Design Toolkit de la UOC és la caixa d’eines de disseny que inclou mètodes, models i principis de disseny que es proposen treballar al llarg dels estudis. El Design Toolkit no inclou tots els mètodes de disseny, sinó que recull els més representatius i utilitzats. Cal recordar que no hi ha uns mètodes millors que d’altres sinó que la seva utilitat pel disseny depèn del dissenyador que els porta a terme i del projecte en els quals s’utilitzen.

Tipus de mètodes

Segurament us haureu fixat que en un taller mecànic o en una fusteria tenen les eines endreçades, molts cops penjades en un plafó i classificades per tipologia, funcionalitat i mida. Aquesta classificació simplifica la feina en el taller, la fa més eficient i fa que en cada moment es pugui tenir a mà l’eina necessària.

De la mateixa manera és necessari endreçar i classificar els mètodes i tècniques de disseny. Classificar-los vol dir que sapiguem per a què serveixen, les seves limitacions, els seus avantatges i el que ens permeten aconseguir.

Hi ha diferents classificacions i tipologies de mètodes. A continuació presentem les més significatives i les que s’utilitzen en el design kit de la UOC:

• quantitatiu
• qualitatiu
• amb usuaris
• expert/sense usuaris
• exploratori
• síntesi
• generatiu
• avaluació

Aquesta classificació respon a diferents criteris de forma que les categories no siguin excloents entre elles. En la literatura de l’àmbit de disseny podem trobar classificacions diferents que fan referència a mètodes creatius o racionals, mètodes participatius, mètodes convergents i divergents, etc. La classificació dels mètodes i tècniques de disseny sovint respon a la tipologia de resultats que ofereix i a la fase del procés de disseny en la qual té sentit utilitzar-lo.

Quantitatiu. Són mètodes que ens permeten descriure, per exemple, les característiques d’una població general o bé trobar relacions causa-efecte. Ens van bé per construir un primer perfil d’usuari.

Qualitatiu. Mètodes que ens serveixen per comprendre la realitat quotidiana de les persones. Proporcionen informació sobre interessos, motivacions i expectatives de les persones en relació amb un producte.

Amb usuaris. Es tracta de mètodes que involucren usuaris en la seva realització. La participació dels usuaris pot ser per recollir informació directa o bé pot ser per involucrar-los en un projecte de cocreació.

Sense usuaris/expert. Els mètodes que no involucren usuaris també s’anomenen mètodes d’expert, ja que és un dissenyador expert qui els porta a terme. Es tracta de mètodes que requereixen certa experiència prèvia per obtenir resultats interessants.

Recerca. Són mètodes que també s’anomenen d’exploració, i són principalment mètodes de recollida d’informació. Aquesta informació constitueix el punt de partida del projecte de disseny.

Definició. Els mètodes de definició, també anomenats de síntesi, són aquells que s’orienten a obtenir conclusions a partir de les dades recollides amb els mètodes d’exploració i investigació. Ens ajuden a modelar, concretar i definir aspectes clau del projecte abans de la generació de solucions.

Generació. Són mètodes que ens permeten generar solucions de disseny. Aquestes solucions molts cops prenen forma de prototips que s’avaluen i milloren iterativament fins conformar el producte final.

Avaluació. Inclou aquells mètodes i tècniques orientats a l’avaluació de solucions de disseny. Molts cops hi ha mètodes d’avaluació que són també de recerca i viceversa.