4.11. Components que participen en la configuració de l’entorn
L’ergonomia s’ha ocupat tradicionalment de l’estudi dels components de l’entorn dels quals depenem per desenvolupar les nostres activitats: il·luminació, soroll, sensacions i condicions ambientals, en general.
Il·luminació. La distribució de les nostres activitats diàries s’estableix en funció de la quantitat de llum ambiental. El sol és la nostra principal font d’il·luminació i la llum que emet determina el ritme en què els humans realitzem les nostres tasques habituals i quotidianes: despertar-nos, esmorzar, vestir-nos, treballar, etc. Però també hem estat capaços de produir objectes lluminosos artificials que utilitzem per proporcionar-nos nivells d’il·luminació adequats a la diversitat de tasques que volem realitzar. És aquí on el disseny pot intervenir. El coneixement dels aspectes més rellevants de la il·luminació i la seva implementació en el projecte de disseny han de orientar-nos per proporcionar uns nivells d’il·luminació, dels objectes i de l’entorn, que siguin satisfactoris i confortables per als seus usuaris.
Les persones coordinem constantment els nostres moviments oculars amb el cos per examinar el nostre camp visual en funció de les activitats que volem realitzar. La nostra percepció depèn de les nostres capacitats visuals, que requereixen una il·luminació adequada per poder captar la diversitat de detalls que ens ofereix el nostre entorn i poder actuar en conseqüència. Els nostres ulls s’adapten constantment a la quantitat de llum ambiental, enfocant els objectes visibles, propers i llunyans, per produir contínuament imatges que s’envien al cervell. El nostre cos respon dirigint els seus moviments en concordança als estímuls visuals rebuts, per tal d’ajustar i adoptar posicions que facilitin una adequada visió de les coses.
El nostre aparell visual capta la llum que emeten els anomenats «cossos incandescents» i els «cossos luminiscents». Aquesta classificació ens permet diferenciar entre aquells que generen i emeten llum gràcies a una font d’energia calorífica (per exemple, el sol, les flames, bombetes, pantalles, etc.) i aquells objectes que emeten llum sense generació de calor, és a dir, que utilitzen altres fonts energètiques per irradiar llum. La luminescència d’aquest tipus d’objectes pot ser natural, com ara l’emissió que produeixen les cuques de llum, o artificial, per exemple els díodes emissors de llum (LED).
Luminància. La luminància es refereix a la quantitat de llum reflectida pels objectes i l’entorn resultant de la interacció entre la font de llum i les característiques superficials dels elements del nostre entorn. Les condicions de llum ambiental, l’espectre de llum emesa i la capacitat d’absorció de les superfícies i textures que materialitzen els objectes es combinen en la llum reflectida que arriba fins als nostres ulls, els estimula i fa que puguem veure allò que ens envolta. Les característiques de la llum reflectida és el factor més important per a la visió humana (recordem que la nostra capacitat visual està limitada a un espectre cromàtic determinat: colors de l’arc de sant Martí). Pensem en un objecte d’un color determinat, un paper acolorit per exemple, i observem les seves variacions de color a mesura que modifiquem les tonalitats de la font de llum que es projecta sobre l’objecte.
Color. La nostra percepció del color depèn de la llum que reflecteixen les superfícies dels objectes, els seus materials, textures i acabats. Les sensacions que percebem estan relacionades directament amb les característiques físiques de la llum: la luminància, la longitud d’ona dels colors i la seva intensitat o nivell de saturació.
Nivell i distribució de la il·luminació. Tant el nivell d’il·luminació com la seva distribució en l’espai són fonamentals perquè els individus captin visualment el conjunt d’estímuls del seu entorn vital. Des d’un punt de vista ergonòmic és important valorar aquests aspectes per proporcionar unes condicions ambientals que facilitin l’execució de les tasques per realitzar. Els nivells de visibilitat depenen per tant del nivell d’il·luminació i de les variacions i distribució de la llum en l’espai. Hem de tenir en compte que l’ull humà és capaç de respondre als contrastos de llum i de color i adaptar-se a les condicions d’il·luminació en funció del temps i de l’espai. Aquesta versatilitat indica que hem de tractar les qüestions d’il·luminació amb flexibilitat i no en termes absoluts. Els nivells apropiats d’il·luminació s’han de determinar en funció de cada situació, de les tasques per realitzar i aplicant criteris de percepció visual.
McCormick, en les seves recomanacions sobre com establir un nivell d’il·luminació adequat en funció de cada activitat, prioritza la distribució moderada, equilibrada i raonable de la llum en funció dels espais i les àrees de treball. També té en compte dos principis relacionats directament amb la captació del camp visual: la detecció i l’agudesa visual. El contrast lluminós presenta les característiques de les coses i els seus nivells d’intensitat ens permeten captar amb més o menys fidelitat els detalls dels objectes. La luminància del fons ens permet detectar i discriminar les diferències entre els objectes i el seu entorn (recordem el principi gestàltic de figura i fons). Tenim disponibles uns estàndards d’il·luminació que recomanen unes proporcions o nivells d’il·luminació en funció de les situacions i de les activitats.
Reflectància i enlluernament. Entre els fenòmens físics que afecten el nostre camp de visió i la visibilitat hem de tenir en compte la reflectància de les superfícies i els enlluernaments. Tots dos fenòmens poden pertorbar la nostra capacitat visual, generant molèsties, incomoditats o dificultats de percepció.
La reflectància és la capacitat d’un cos per reflectir la llum, directament o indirectament. La reflectància indirecta es refereix al nivell de lluminositat aportat per la reflexió de la llum sobre la superfície de tots els objectes que constitueixen l’espai: parets, sostre, sòl i altres components. Els reflexos directes solen estar produïts per objectes elaborats amb materials reflectants com el vidre (per exemple, miralls i pantalles), o per productes amb superfícies molt polides. En alguns casos, depenent de l’angle d’incidència, els reflexos produeixen enlluernaments o brillantors, per llum excessiva o sobtada, que dificulten directament la visió de les persones. Aquests efectes se solen produir amb freqüència i per això hem de valorar-los per tenir-los en compte en els nostres dissenys i intentar incrementar la comoditat visual dels usuaris.
Soroll. El soroll està sempre al nostre voltant. Podem considerar-lo com una inevitable molèstia, pot influir en el nostre benestar i rendiment, afectar les nostres hores de descans i, a més, pot lesionar el nostre aparell auditiu. És necessari tenir-ne certs coneixements tant pel que fa als efectes fisiològics que genera en les persones com pel seu impacte psicològic (soroll als voltants dels aeroports). Entre els efectes fisiològics que produeixen els sorolls, potser el més important és la pèrdua de les nostres capacitats auditives. L’emissió de sorolls de certes freqüències, de gran potència i llarga durada poden danyar directament l’audició.
El soroll, la seva tipologia i els seus diferents nivells d’intensitat han anat adquirint transcendència a mesura que les comunitats han anat evolucionant. En les societats actuals, organitzades en grans concentracions urbanes, els nivells de soroll han incrementat molt (vehicles de transport i trànsit en general, màquines i aparells electrònics i mecànics, etc.) i tenen una presència molt rellevant. A més, i en paral·lel al desenvolupament industrial i tecnològic, s’ha incrementat la varietat i el nombre de sons que percebem. Per això, s’ha generalitzat el terme de contaminació acústica per referir-se a la manera com la intensitat i freqüència dels sorolls poden arribar a pertorbar el desenvolupament normal de les nostres activitats. La implantació i construcció de barreres sonores intenta minimitzar els efectes nocius que els sorolls provoquen en la salut de les persones.
La definició de soroll que s’utilitza en la teoria de la informació fa referència a la percepció d’estímuls auditius, de sons, que es caracteritzen per no transmetre informació directament relacionada amb el tipus d’activitats que volem realitzar. Per tant, podem considerar que la seva presència és innecessària o que pot influir negativament en el desenvolupament normal de les nostres activitats. Les característiques del soroll que poden ser molestes per a les persones depenen de la intensitat, l’ample de banda i la durada dels sons.
Els límits de soroll acceptables han de ser avaluats en funció de cada situació i tenint en compte els efectes que produeixen en el rendiment de les persones que han de realitzar les tasques prescrites. La presència de soroll influeix poc, en general, sobre el desenvolupament de tasques simples, senzilles i repetitives, però té una gran repercussió en l’execució d’activitats complexes o difícils, sobretot aquelles que exigeixen concentració i atenció. Podem diferenciar els tipus de sons pel tipus de qualitats que presenten i per com poden influir en el comportament dels individus:
- Soroll constant: permanència de sons en el temps que, en funció de la freqüència i intensitat, poden interferir o no en les nostres accions.
- Soroll discontinu: es refereix a sorolls alterns o intermitents, però estables en el temps (típics dels processos industrials on les màquines funcionen durant uns períodes de temps establerts), que influiran en determinats tipus de tasques.
- Soroll d’impacte: aquest tipus de sons inesperats o de gran potència poden causar sobresalts que posen en perill l’execució normal de les activitats.
Condicions atmosfèriques. Les condicions atmosfèriques de l’ambient exterior són determinants per ordenar i classificar el tipus d’activitats que diàriament hem de dur a terme i aquelles que volem dur a terme (veure classificació de Gehl). No obstant això, els humans podem modificar i adequar les condicions ambientals dels nostres espais interiors per afavorir la realització de les tasques.
Temperatura i humitat. Els sistemes de calefacció, d’aire condicionat i de circulació de l’aire ens permeten controlar els paràmetres de temperatura i humitat per optimitzar tèrmicament els ambients de treball.
Els éssers humans necessitem mantenir una temperatura estable –propera als 370– que interacciona constantment amb les condicions ambientals presents en cada moment. La pell, com a major òrgan del cos, mitjançant la seva gran superfície s’ocupa de la termoregulació dels individus. En general el cos humà intenta adequar la seva temperatura, buscant un equilibri tèrmic, en funció de les condicions tèrmiques externes, augmentant la seva temperatura superficial en resposta a l’ambient calent (amb aquest mecanisme aconsegueix perdre energia calorífica i evita, al mateix temps, la seva adquisició) i refredant la pell per disminuir la seva temperatura en ambients freds (una pell més freda disminueix la pèrdua de calor corporal).
La roba i diferents tipus de proteccions constitueixen un altre tipus de recursos que utilitzem per regular la nostra temperatura corporal. La varietat i disponibilitat d’aquest tipus d’elements ens ofereix possibilitats per adaptar-nos a condicions extremes de temperatura. L’ús de vestimenta aïllant o càlida pot augmentar els nostres nivells de tolerància al fred i als temps d’exposició, de la mateixa manera que en entorns calorosos l’ús de teixits lleugers i solts afavoreixen la pèrdua corporal de calor i la seva evaporació. En ambients càlids també és important l’ús de vestits blancs, que atrapen menys radiació solar i eviten l’acumulació de temperatura.
L’altitud i la pressió de l’aire. Les persones estem millor adaptades a les condicions físiques ambientals que es donen a nivell del mar. Per això, les ubicacions que es distanciïn d’aquests entorns geogràfics poden influir negativament en el desenvolupament normal de les nostres activitats. Les persones que viuen normalment en terrenys elevats, muntanyes o altiplans, tot i presentar unes condicions generals d’adaptació, es poden veure afectades per la pressió de l’aire i, a més, els nivells d’oxigen presents en l’aire poden afectar el seu benestar. De la mateixa manera, el desenvolupament d’activitats submarines (un entorn poc propici per al desenvolupament d’activitats humanes) pot presentar grans dificultats d’adaptació i de realització.
Contaminació atmosfèrica. Els éssers humans intervenim directament en les nostres pròpies condicions ambientals per mitjà de les nostres activitats. El progrés industrial i tecnològic, juntament amb la generació i adopció de nous hàbits de vida, estan contribuint de forma molt significativa al deteriorament del nostre medi ambient. L’activitat humana actual es caracteritza per generar un cúmul de contaminants que afecten el medi ambient de la mateixa manera que ens afecten a nosaltres mateixos. Els productes resultants dels processos productius generen residus que hem de tractar i de contenir perquè envaeixen progressivament el nostre entorn. Fum, gasos tòxics i emanacions contaminen l’aire que respirem. Productes que procuren millores en la producció d’aliments naturals, com herbicides, insecticides, hormones, etc. contaminen les nostres terres, rius, mars i aliments, penetrant en tots els cicles biològics de les diferents formes de vida. Aquests productes contaminants estan presents en major o menor mesura en els nostres aliments i el nostre ambient, perjudicant-nos a nosaltres mateixos i la nostra salut. El tractament dels residus que genera l’activitat humana mateixa, és a dir, la seva incidència nociva general, s’ha convertit en un dels principals temes d’interès i de preocupació de les persones.