2.4. Els factors humans en el disseny universal
Per incorporar els determinants humans a l’estratègia que promou el disseny universal, Steinfeld i Maisel estableixen relacions conceptuals entre els principis anteriors i algunes de les disciplines que articulen aspectes relacionats amb els factors humans. Basant-se en la capacitat de les persones per realitzar tasques i activitats, estableixen relacions referencials amb disciplines com l’antropometria, la biomecànica, la percepció i la cognició per assimilar a cadascuna d’elles alguns dels objectius principals del disseny universal:
- L’antropometria es té en compte per aconseguir que els objectes s’ajustin o s’adaptin al màxim nombre d’usuaris possible. És important incorporar dades sobre les característiques del cos humà, en repòs i en moviment. També és important valorar les habilitats físiques i manuals dels usuaris (body fit).
- La biomecànica ofereix coneixements sobre com actuen les forces i les articulacions del cos humà en repòs i en moviment. L’objectiu és proporcionar confortabilitat i comoditat en l’ús de les coses i dels entorns en funció de les capacitats i límits de les funcions corporals.
- La percepció ens permet tenir consciència de tot allò que ens envolta amb relació al nostre propi cos. Ens ajuda a posicionar-nos i orientar-nos en el medi ambient i, a més, ens proporciona els mitjans per captar la informació de l’exterior per mitjà dels estímuls.
- La captació i la interpretació de la informació a nivell cognoscitiu. Gràcies al nostre enteniment podem articular i establir connexions entre el nostre pensament, la memòria i els processos d’aprenentatge. Aquests processos cognitius ens ajuden a elaborar les representacions conceptuals que construïm de tot allò que ens envolta.
Les relacions conceptuals estableixen una relació directa entre els objectius del disseny universal i les disciplines i àmbits d’estudi, d’una banda, i aspectes relacionats amb les dimensions culturals i socials de les persones, de l’altra. Entre els objectius que s’emmarquen en aquests aspectes comuns destaca: el benestar, la integració social, la personalització i la identitat cultural. Focalitzar l’atenció en aquests objectius permet abordar i assumir les diferències personals, socials i culturals de les diferents comunitats. Es busca una proposta de disseny integradora que procuri respectar i reforçar els valors culturals i del context social i ambiental de qualsevol projecte. Es tracta, en definitiva, d’incorporar al disseny aspectes relacionats amb la pròpia comunitat d’individus, entenent les normes i regles que configuren els costums i valors socials.
En la figura següent es relacionen els principis del disseny universal amb alguns d’aquests valors. Veiem com cada un dels principis pot relacionar-se amb diversos objectius alhora, oferint guies als dissenyadors per orientar la seva implementació. Podem observar que no tots els principis són aplicables per a tots i cada un dels objectius del disseny. En aquest sentit és important destacar que els principis no es poden generalitzar a tots els contextos. Caldrà conèixer els processos de disseny i les circumstàncies de cada cas, tenint en compte, també, aspectes econòmics, productius i de tipus cultural.
