1.2. Disseny del medi
Entre els mecanismes que ha utilitzat l’home per adaptar-se al medi i obtenir-ne els recursos necessaris, Williams sintetitza un conjunt de procediments que hem fet servir per aprehendre el medi en el qual vivim. Uns procediments lligats directament a la pròpia naturalesa humana que es basen en la manera en què percebem el món, en com vehiculem el coneixement que som capaços d’extreure amb el nostre raonament, en com apliquem aquest coneixement als mitjans disponibles i transformem la nostra realitat. Gràcies al concurs de les mans som capaços de crear els nostres pensaments, materialitzar i elaborar instruments que responguin i ajudin en l’execució de les nostres activitats. Williams utilitza el terme mutacions per denominar aquestes transformacions de la realitat. Uns procediments o seqüències que utilitzem les persones per adequar i adaptar els usos i funcions de les coses del nostre voltant, en definitiva, uns canvis que impulsem per mitjà de l’assignació d’un determinat valor i significat a les coses que ens envolten.
Aquestes seqüències «funcionals» sorgeixen, d’una banda, de la interpretació del nostre entorn, i de l’altra, de la constatació de les necessitats que deriven d’un context determinat. La necessitat, en una primera fase, constitueix l’impuls que necessiten les persones per buscar solucions, formalitzar respostes i obtenir resultats. Les expectatives, un cop superades les necessitats naturals, sorgeixen com a propostes que assumeixen i incorporen els ideals que sustenten les cultures i les societats. Williams diferencia els procediments següents en la configuració del món artificial:
- mutació primària,
- mutació lliure,
- mutació de substitució,
- mutació creuada,
- processos de creació i difusió.
Aquest conjunt de processos de transformació de l’entorn se segueix aplicant i reproduint en la nostra vida quotidiana. Constitueixen els mecanismes que utilitzem per interpretar la realitat, adaptant-la mitjançant les solucions que hi som capaços d’aportar.
Mutació primària. Una de les primeres activitats que realitzem, gràcies al coneixement del nostre entorn, consisteix a descobrir i seleccionar allò que considerem adequat per dur a terme els nostres actes. Descobrir i conèixer el nostre entorn constitueix el pas previ a la selecció d’un determinat objecte per interactuar-hi. En el procés de «descobrir» intervé:
- la nostra captació de la realitat,
- la comprensió formal i substancial de l’objecte,
- el procés cognitiu que li atorga significat.
La selecció d’un objecte en el qual entreveiem un cert sentit constitueix una oportunitat per participar en les nostres experiències, i també un dels primers actes de transformació de significat. Un procés que, per Williams, es completa amb l’alteració o transformació de l’objecte original perquè compleixi millor amb les demandes dels individus. Aquest procés de descobriment, selecció i elaboració s’anomena mutació primària. Un procés que té com a finalitat l’obtenció d’un objecte que faciliti les accions que volem dur a terme.
Mutació lliure. La necessitat d’adaptar la forma i configuració dels objectes a l’ús que en fan els individus marca l’inici del procés de transformació següent. L’anomenada mutació lliure intenta millorar l’eficàcia de l’objecte o l’ús de l’instrument. El procés de millora sorgeix de la informació que procedeix de la interacció amb l’eina. Una informació que s’utilitza com a recurs de transformació. L’elaboració d’un objecte per ajustar-lo i adaptar-lo a la seva forma d’ús implica formalitzar el coneixement sorgit de la pròpia experiència en benefici de la configuració de l’objecte. En la millora de la funció de l’objecte intervenen el coneixement de la pròpia acció o ús i com participa l’individu (física i intel·lectualment) en el procés d’execució.
Substitució de materials. Una exploració detinguda de l’entorn permet ampliar el coneixement qualitatiu de les coses que ens envolten: superfícies, textures, duresa, fragilitat, resistència. Qualitats o propietats dels materials que constitueixen les coses i que coneixem principalment mitjançant l’ús dels objectes. Aquesta informació permet valorar com participen les qualitats dels materials en l’eficàcia i ús dels objectes. El desenvolupament tecnològic i la descoberta de nous materials han propiciat al llarg de la història la substitució d’uns materials per uns altres. L’elecció del material ha depès de les seves propietats intrínseques per adequar-se a les funcions i prestacions que s’exigien als objectes, però en la majoria dels casos el concepte i la forma de l’objecte segueix orientant-se pels models precedents. La substitució o reemplaçament d’un material per un altre ha estat present en el mateix procés evolutiu que ha transformat el nostre entorn natural.
Per Williams, els tres processos anteriors –mutació primària, lliure i de substitució– necessiten del concurs d’un conjunt d’habilitats i capacitats humanes. El desenvolupament de l’observació i la visió selectiva de les coses que ens envolten, la capacitat de raonament i de coneixement del material amb el qual es treballa, la participació de la mà i del cervell, la destresa visual i la coordinació de l’aparell locomotor per manipular les coses són alguns dels processos que participen en aquest tipus de transformacions. Aquestes tres seqüències funcionals neixen directament de les capacitats i habilitats humanes i, per això, han articulat l’evolució del món artificial i segueixen estant presents en la nostra pràctica quotidiana.
Els processos que l’home ha utilitzat per seguir en el seu procés de generació, transformació i adaptació del món artificial han necessitat del concurs d’un coneixement més ampli de les possibilitats de l’entorn i de la combinació d’idees i de tecnologies. L’anomenada mutació creuada fa una adaptació de possibilitats conegudes d’un artefacte a un altre combinant recursos i possibilitats funcionals. Aquest tipus de transformació integra els coneixements que ens brinden diferents objectes per combinar-los o readaptar-los en una nova proposta.
La comprensió més profunda de la realitat també es reflecteix en el procés següent de transformació, que és essencialment creatiu. La creativitat, sota aquesta perspectiva, implica tenir una gran quantitat d’informació de tot allò que ens envolta, ser capaç de veure quins són els elements comuns que presenten les coses i interrelacionar-los adequadament per generar un element nou que ofereix noves i millors possibilitats per actuar. En tots dos processos, mutació creuada i creació, les idees que precedeixen a la generació de nous objectes sorgeixen i depenen, alhora, del procés de comprensió de la informació sensorial que rebem de les nostres experiències i del coneixement de les tecnologies i processos de fabricació dels estris.
Gràcies a la capacitat d’entesa de la nostra interacció amb les coses els individus poden realitzar i desplegar les seves activitats en funció de la seva capacitat de moviment, les postures i posicions que adopten i manipulen els elements necessaris per donar forma a les coses. Uns processos en què els avenços tecnològics i productius estructuren els mètodes i en condicionen els resultats. Com afirma Williams (1986), la tecnologia pot ser una barrera o un facilitador de l’ús dels nous productes.
No hem d’oblidar que en tots aquests processos de canvi i de transformació del medi també intervenen un conjunt de factors socials i culturals que formen part de la pròpia idiosincràsia dels éssers humans com a espècie. Els éssers humans són gregaris per naturalesa, comparteixen i transmeten els coneixements que van adquirint i descobrint amb els seus semblants, mitjançant processos de comunicació que fomenten l’ensenyament i l’aprenentatge entre individus. Gràcies a aquests processos d’intercanvi i de comunicació s’estableixen un conjunt de llaços que integren i cohesionen, social i culturalment, els individus d’una comunitat.
Quan es produeixen intercanvis de coneixements entre diverses comunitats d’orígens culturals i socials diferents, es genera un procés de transmissió i de difusió de coneixements que enriqueix a tothom qui participa en el procés: una hibridació cultural, tecnològica i productiva entre comunitats que comparteixen coneixements i experiències. Pensem per un moment en com les tradicionals migracions humanes han fomentat aquests intercanvis de coneixements entre cultures i societats diferents i allunyades geogràficament. Si ens traslladem a l’actualitat podrem distingir processos de difusió en les xarxes de comunicació que faciliten l’intercanvi de coneixements i idees entre tots els individus del planeta fomentant el concepte de globalització.